ROMA
ROMA
Durant l'historia de Roma es poden identificar tres grans epoques:
La Monarquia (del 753 a.C. a 509 a.C)
Durant els dos primers segles d'existència de Roma, la ciutat va ser governada per reis. El rei, elegit pel senat, concentrava tots els poders i era un càrrec vitalici.
En aquest període s'instaura , el poble es transforma en ciutat, el territori romà es divideix en districtes, es construeix el port d'Òstia augmentant els interessos comercials cap al mar.
Serà precisament l'any 509 a.C. el de la fi de la Monarquia.
La República (del 509 a.C. al 27 a.C.)
Després de l'expulsió de l'últim rei, els romans van iniciar una nova forma de govern: la República.
A partir d'ara seran dos cònsols, elegits per un any, els que dirigiran la ciutat en acord amb el senat. Tant els cònsols com els membres del senat són patricis (membres de famílies nobles).
Durant aquest període Roma es converteix en una potència el que li permet enfrontar-se a Cartago, contra els que van mantenir tres guerres.
En el període republicà l'exèrcit es converteix en professional i permanent.
Si bé l'organització política de Roma buscava garantir la convivència entre les diferents forces socials els enfrontaments entre plebeus i patricis són constants, en reclamar els primers més drets.
El final del període republicà està marcat per guerres civils i per l'enfrontament intern entre patricis i plebeus.
Després de l'assassinat de Juli Cèsar el 15 de març de l'any 44 a.C (els idus de març), i una vegada els seus reponsables són vençuts, es forma un nou triumvirat amb Octavio, Lèpid i Marc Antoni.
Serà en l'any 27 a.C. quan Octavi, després de vèncer als seus rivals Lèpid al 36 a.C. i a Marco Antonio al 31 a.C, retorni la pau i es converteixi en el primer emperador. Tot i que el senat continua existint, Octavi August assoleix per si mateix tot el poder. La república mor i neix l'Imperi.
L'Imperi (del 27 a.C al 476 d.C)
Aquest període comença en l'any 27 a.C amb Octavi August com a emperador i durarà fins a la desaparició de Ròmul August, l'últim emperador romà d'Occident, l'any 476 d.C.
Durant aquesta etapa es superen les crisis socials i polítiques que el sistema republicà no va poder fer front.
Aquesta centralitzada forma de govern va tenir com a pilars a l'exèrcit, els funcionaris, l'exèrcit, i l'increment i millora de les vies de comunicació.
Els territoris conquerits per Roma arriben a la seva màxima extensió.
L'imperi pateix un procés de ruralització de la població. És a dir, la població comença a traslladar-se al camp a causa de les dificultats de subsistència a les ciutats.
Per mantenir la pau a les fronteres, l'emperador Dioclecià va crear entre el 286 i el 293 d.C. una nova forma de govern. la tetrarquia, en la qual hi havia dos emperadors 1 occidental i un altre oriental, cadascun d'ells amb un successor, el seu cèsar. En deixar Dioclecià al poder, s'inicia la lluita entre els seus successors quedant vencedor Constantí, que torna a unificar tot el territori romà.
Amb la mort de l'emperador Teodosi a l'any 395 d.C l'imperi romà queda novament dividit, aquesta vegada entre els seus dos fills. Ja mai més tornaran a unificar-se l'Imperi Occidental i l'Imperi Oriental.
Finalment les invasions del segle V d.C van debilitant l'Imperi Romà d'Occident fins que l'any 476 d.C. el poble germànic dels Herulios enderroquen a Ròmul August, l'últim emperador de Roma, que comptava amb 10 anys d'edat.
Durant l'historia de Roma es poden identificar tres grans epoques:
La Monarquia (del 753 a.C. a 509 a.C)
Durant els dos primers segles d'existència de Roma, la ciutat va ser governada per reis. El rei, elegit pel senat, concentrava tots els poders i era un càrrec vitalici.
En aquest període s'instaura , el poble es transforma en ciutat, el territori romà es divideix en districtes, es construeix el port d'Òstia augmentant els interessos comercials cap al mar.
Serà precisament l'any 509 a.C. el de la fi de la Monarquia.
La República (del 509 a.C. al 27 a.C.)
Després de l'expulsió de l'últim rei, els romans van iniciar una nova forma de govern: la República.
A partir d'ara seran dos cònsols, elegits per un any, els que dirigiran la ciutat en acord amb el senat. Tant els cònsols com els membres del senat són patricis (membres de famílies nobles).
Durant aquest període Roma es converteix en una potència el que li permet enfrontar-se a Cartago, contra els que van mantenir tres guerres.
En el període republicà l'exèrcit es converteix en professional i permanent.
Si bé l'organització política de Roma buscava garantir la convivència entre les diferents forces socials els enfrontaments entre plebeus i patricis són constants, en reclamar els primers més drets.
El final del període republicà està marcat per guerres civils i per l'enfrontament intern entre patricis i plebeus.
Després de l'assassinat de Juli Cèsar el 15 de març de l'any 44 a.C (els idus de març), i una vegada els seus reponsables són vençuts, es forma un nou triumvirat amb Octavio, Lèpid i Marc Antoni.
Serà en l'any 27 a.C. quan Octavi, després de vèncer als seus rivals Lèpid al 36 a.C. i a Marco Antonio al 31 a.C, retorni la pau i es converteixi en el primer emperador. Tot i que el senat continua existint, Octavi August assoleix per si mateix tot el poder. La república mor i neix l'Imperi.
L'Imperi (del 27 a.C al 476 d.C)
Aquest període comença en l'any 27 a.C amb Octavi August com a emperador i durarà fins a la desaparició de Ròmul August, l'últim emperador romà d'Occident, l'any 476 d.C.
Durant aquesta etapa es superen les crisis socials i polítiques que el sistema republicà no va poder fer front.
Aquesta centralitzada forma de govern va tenir com a pilars a l'exèrcit, els funcionaris, l'exèrcit, i l'increment i millora de les vies de comunicació.
Els territoris conquerits per Roma arriben a la seva màxima extensió.
L'imperi pateix un procés de ruralització de la població. És a dir, la població comença a traslladar-se al camp a causa de les dificultats de subsistència a les ciutats.
Per mantenir la pau a les fronteres, l'emperador Dioclecià va crear entre el 286 i el 293 d.C. una nova forma de govern. la tetrarquia, en la qual hi havia dos emperadors 1 occidental i un altre oriental, cadascun d'ells amb un successor, el seu cèsar. En deixar Dioclecià al poder, s'inicia la lluita entre els seus successors quedant vencedor Constantí, que torna a unificar tot el territori romà.
Amb la mort de l'emperador Teodosi a l'any 395 d.C l'imperi romà queda novament dividit, aquesta vegada entre els seus dos fills. Ja mai més tornaran a unificar-se l'Imperi Occidental i l'Imperi Oriental.
Finalment les invasions del segle V d.C van debilitant l'Imperi Romà d'Occident fins que l'any 476 d.C. el poble germànic dels Herulios enderroquen a Ròmul August, l'últim emperador de Roma, que comptava amb 10 anys d'edat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada